Era 25 de novembre i la Colla CENTPEUS es trobava a les portes del cementeri d'Olocau per iniciar una ruta circular bastant exigent. Inicialment es recorria un tram del Barranc d'Olocau per la ruta de les Macollades. Al llarg del camí, van eixir al pas un important nombre de garroferes, moltes d'elles amb unes xicotetes construccions de pedra seca que protegien les seues enormes branques i troncs enroscats. Van tenir que creuar el barranc, per seguir la senda, en nombroses ocasions.
Després, en un segon moment, van abandonar el barranc cap al cim de la Solana. Una pujada ben exigent, sobretot quan alguns confesaven que no estaven en excesiva forma física. Allà dalt a la Solana, varen fer-se un bon esmorzar i a partir d'ací, com que tot el que puja baixa, van anar poc a poc descendint a la recerca del Puntal dels llops. Un puntal, emmarcat en un espai estratègic, amb una vista enormement panoràmica i que se'l van trobar ben acondicionat i senyalitzat.
A partir d'aquest moment, com que la colla ja es trobava famolenca en el sentit literal de la paraula, van anar cap als cotxes i a dinar a l'Arquet, un bon restaurant d'Olocau.
Allí, dinant, la colla es va felicitar per la senda realitzada aquell matí, parets rocoses enormes, El castell del Real allà al fons, panoràmiques impresionants del Camp de Túria i vistes ben clares del Montgó. llocs i paratges, que estan al costat de casa i que, deien, calia posar en valor.
