Tocant les 9h del matí, l'autobús ens descarregava davant de l'Ajuntament de Serra. Tot seguit, el nostre guia, Miquel Domingo, ens conduïa cap a la Font de l'Umbria., un paratge ben bonic on hem esmorzat tranquilament asseguts en els bancs de pedra.
Després hem marxat a la recerca del Garbí. Feia un dia molt bo per caminar, solament la boira ens feia presagiar que allò que buscàvem al cim del Garbí, les grans panoràmiques, amb la Mola de Segart, el Camp de Morvedre i Albalat dels Tarongers al fons anava ser difícil que les vérem. Així ha estat, un immens teló blanc tapava el paisatge.
No hem estat sols en el trajecte, dues colles de ciclistes de muntanya ens han passat pel camí, i també ens hem creuat i hem deixat enrere alguna que altra colla de senderistes.
Baixar per la Pedrera ha estat tota epopeia com veureu en les imatges. Per acabar d'arrodonir tots els elements d'una aventura, allò que havia estat solament boira s'ha transformat en pluja quan estàvem a punt d'arribar al Garbí i ens ha acompanyat un bon tram del recorregut.
Pel camí, alguns hem gaudit com a bojos menjant arboços. N'hi havien a muntons en tot el trajecte reclamant que se'ls menjarem. Ho hem intentat, ara bé, amb tots no hem pogut.
Cap a les 13H 30m hem arribat a Segart amb una lleu plugeta. Després hem dinat al Restaurant l'Olivera on ens han tractat molt bé i pels postres ens han preparat on dolç del terreny: fulles de llimera. Hem fet un poquet de soroll amb la dolçaina i cap a casa.
14.11.11
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada