16.12.07

NI PLUJA NI TANT DE FRED. Diari d'una excursió


La Colla, com estava previst, a les 9h 40m estava al Centre d'Informació, ens han explicat molt amablement què és allò del Desert de les Palmes i després d'un bon esmorzar hem encetat el camí.

Per sort, ens ha eixit un dia excel·lent. Feia una mica de fred, bé alguns dels més joves negaven el fred i la calor, sembla que això -segons ells- són "sensacions". Ja ens ho explicaran millor. Les/els 38 centpeuers que ens hem reunit, després de fer-nos amb l'entrepà, allà per les deu i mitja aproximadament ens hem llançat a recórrer el desert que està ple d'ermites i que s'arrodoneix amb unes panoràmiques extraordinàries de la costa i de la serralada. Hem pujat al Bartolo i, a partir d'ací, tot el viatge planet planet cap a l'ermita de les Santes (uns 12 Kms). Pistes amb molt pedra, això sí, però fàcils de caminar. L'ermita una passada.

Dinar a una àrea de pícnic de Cabanes, geladets i geladetes, però contents perquè l'excursió ha valgut la pena. Per cert, diuen que això de Desert ve de què el monjos, que sabeu que els agrada molt batejar, posaren eixe nom com a sinònim de lloc de reflexió, oració i espiritualitat i allò de "palmes" es justifica perquè "el palmito" en aquella època -encara avui- està molt present entre la flora del paratge.
Bé, xiquets i xiquetes, fins l'altra.